Noticies i divulgació científica

dimecres, 27 de gener de 2016

OBSERVACIÓ ISS

Açí teniu les dades i l'horari dels propers passes visibles de l'Estació Espacial Internacional .
La més interessant és la del 1 de febrer.

Fecha Magnitud Inicio Punto más alto Fin Tipo de paso
(mag) Hora Alt. Ac. Hora Alt. Ac. Hora Alt. Ac.
30 ene-1,120:01:0710°S20:02:1117°S20:02:1117°Svisible
31 ene-1,119:09:5110°SSE19:11:1212°SE19:12:0611°ESEvisible
31 ene-0,420:44:0110°OSO20:44:4516°OSO20:44:4516°OSOvisible
01 feb-3,419:51:1510°SO19:54:2761°SE19:54:3460°SEvisible
02 feb-2,218:58:5310°SSO19:01:4429°SE19:04:1712°ENEvisible
02 feb-1,020:35:1310°O20:36:5623°ONO20:36:5623°ONOvisible
03 feb-2,819:42:0210°OSO19:45:1353°NO19:46:3330°NNEvisible
04 feb-3,318:49:0810°SO18:52:2276°SE18:55:3710°NEvisible
04 feb-0,920:26:4710°ONO20:28:4318°NNO20:28:4318°NNOvisible
05 feb-1,619:33:1610°O19:36:0526°NNO19:38:1015°NNEvisible
 

dissabte, 7 de novembre de 2015

Aquest treball ha segut realitzat per l'alumna Claudia Soriano de 1r BTX per a l'assignatura C.Cientifica




              GALÀXIES:
UN UNIVERS PER DESCOBRIR




Partint de l'idea de galàxia i univers, s'han produit diverses investigacions per descobrir alguns del misteris que es troben a l'espai, per comprendre que es el que ens envolta. ¿Què es troba al centre de la galàxia? ¿Què és un forat negre? ¿Pot haver-hi aigua a Plutó? ¿I llacs a Mart?

Una galàxia és un sistema gravitacional, format per milers de milions d'estrelles compactes, núvols de gas, pols còsmica i matèria fosca. Les galàxies es classifiquen segons la seua morfologia visual. Tot indica que al centre actiu de determinades galàxies hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és difícil que es puguin detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia, ja que al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estel·lars.
Aquest es el cas de la “NGC 4639”,un tipus de galàxia coneguda com 'espiral barrada'. A més de 70 milions d'anys llum de distància en la constel.lació de Virgo i una de les quasi 1500 galàxies que componen el Cúmul de Virgo. Els seus braços estàn replets de regions d'estrelles, encara que també oculta un gran misteri al seu nucli: un forat negre que està consumint tot el gas del seu voltant. Aquest es coneix com un Nucli Galàctic Actiu (AGN) i es pot identificar pels seus trets caràcteristics en l'espectre de llum visible de la galàxia a través de raigs X produïts prop del forat negre degut al gas que està atrent al seu interior; la galàxia anfitriona està quasi completament dominada per les emissions provinents del centre galàctic.
Els científics també busquen respostes a altres planetes, com les boires de la tènue atmosfera que envolta Plutó, que són blaves, segons va detectar la nau espacial New Horizons de la NASA la setmana passada. Els científics diuen que les partícules d'aquesta boira probablement són grisos o vermelles, però dispersen la llum blava i fan que domini aquest color que ha cridat l'atenció dels científics.
Els investigadors pensen que aquestes partícules de Tolinas es formen a la zona alta de l'atmosfera, on la llum solar ultraviolada trenca i ionitza les molècules de nitrogen i metà, i els permet reaccionar entre si per formar ions cada vegada més complexos, amb càrregues positives i negatives, fins a produir complicades macromolècules.
On primer es va trobar aquest procés va ser en l'atmosfera superior de Tità, una de les llunes de Saturn. Les macromolècules més complexes continuen recombinant i creixent fins convertir-se en petites partícules. Després els gasos volàtils es condensen al voltant de les seves superfícies, formant un gebre de gel. Finalment, les partícules cauen a la superfície, encara que en aquesta fase ja se sumen als compostos que donen la coloració rogenca de Plutó. I també a Mart, on es van trobar restes de llacunes als accidents geogràfics de la zona septentrional del cràter Gale on es mostren sèries de roques sedimentàries. Basant-se en les imatges preses pel rover Curiosity, s'interpreta que aquests afloraments són una evidència d'entorns fluvials, deltaics i lacustres en el passat . Aquesta és la conclusió d'un estudi de l'investigador John Grotzinger, de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia (EUA).
Fins ara, les hipòtesis sobre la història d'aquesta regió marciana s'havien basat en observacions preses des de l'espai, però les dades sobre el terreny recollits per Curiosity han permès als investigadors provar directament la hipòtesi que els grans cràters d'impacte van ser capaços d'acumular i emmagatzemar aigua durant períodes de temps considerables.
Les noves dades proporcionen una visió sense precedents en els patrons de l'aigua, el clima i l'habitabilitat del planeta vermell
Dins del cràter Gale, el rover va descobrir les anomenades 'clinoformes' (un conjunt de capes de geometria singular freqüents a la part submergida dels deltes) que no es podien veure des dels orbitadores. L'equip coordinat per Grotzinger va analitzar els sediments al llarg d'aquestes clinoformas, notant que la superfície de la conca havia anat augmentant amb el temps.
Sumant aquestes observacions als càlculs de l'erosió de la vora del cràter, els científics van deduir que en el passat es va produir 'agradació', acumulació de sediments. L'erosió de la paret i vora nord del cràter Gale va generar grava i sorra que va ser transportada cap al sud per corrents superficials.



     BIBLIOGRAFIA:

- J. P. Grotzinger et al. “Deposition, exhumation, and paleoclimate of an ancient lake                                 deposit, Gale crater, Mars”.Science, 9 de octubre de 2015.
- NASA.                               
                                                                      

                                                 



          

          

- NASA.