GALÀXIES:
UN UNIVERS
PER DESCOBRIR
Partint
de l'idea de galàxia i univers, s'han produit diverses investigacions per
descobrir alguns del misteris que es troben a l'espai, per comprendre que es el
que ens envolta. ¿Què es troba al centre de la galàxia? ¿Què és un forat negre?
¿Pot haver-hi aigua a Plutó? ¿I llacs a Mart?
Una galàxia és un sistema gravitacional, format per milers de milions
d'estrelles compactes, núvols de
gas, pols
còsmica i matèria
fosca. Les
galàxies es classifiquen segons la seua morfologia visual. Tot indica que al centre
actiu de
determinades galàxies hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és
difícil que es puguin detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a
la part central d'una galàxia, ja que al voltant del forat negre hi ha diversos
cúmuls estel·lars.
Aquest es el cas de la “NGC 4639”,un tipus de galàxia coneguda com
'espiral barrada'. A més de 70 milions d'anys llum de distància en la
constel.lació de Virgo i una de les quasi 1500 galàxies que componen el Cúmul
de Virgo. Els seus braços estàn replets de regions d'estrelles, encara que
també oculta un gran misteri al seu nucli: un forat negre que està consumint
tot el gas del seu voltant. Aquest es coneix com un Nucli Galàctic Actiu (AGN)
i es pot identificar pels seus trets caràcteristics en l'espectre de llum
visible de la galàxia a través de raigs X produïts prop del forat negre degut
al gas que està atrent al seu interior; la galàxia anfitriona està quasi
completament dominada per les emissions provinents del centre galàctic.
Els científics també busquen respostes a altres planetes, com les boires de
la tènue atmosfera que envolta Plutó, que són blaves, segons va detectar la nau
espacial New Horizons de la NASA la setmana passada. Els científics diuen que
les partícules d'aquesta boira probablement són grisos o vermelles, però
dispersen la llum blava i fan que domini aquest color que ha cridat l'atenció
dels científics.
Els investigadors pensen que aquestes partícules de Tolinas es formen a la
zona alta de l'atmosfera, on la llum solar ultraviolada trenca i ionitza les
molècules de nitrogen i metà, i els permet reaccionar entre si per formar ions
cada vegada més complexos, amb càrregues positives i negatives, fins a produir
complicades macromolècules.
On primer es va trobar aquest procés va ser en l'atmosfera superior de
Tità, una de les llunes de Saturn. Les macromolècules més complexes continuen
recombinant i creixent fins convertir-se en petites partícules. Després els
gasos volàtils es condensen al voltant de les seves superfícies, formant un
gebre de gel. Finalment, les partícules cauen a la superfície, encara que en
aquesta fase ja se sumen als compostos que donen la coloració rogenca de Plutó.
I també a Mart, on es van trobar restes de llacunes als accidents
geogràfics de la zona septentrional del cràter Gale on es mostren sèries de
roques sedimentàries. Basant-se en les imatges preses pel rover Curiosity,
s'interpreta que aquests afloraments són una evidència d'entorns fluvials,
deltaics i lacustres en el passat . Aquesta és la conclusió d'un estudi de
l'investigador John Grotzinger, de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia
(EUA).
Fins ara, les hipòtesis sobre la història d'aquesta regió marciana
s'havien basat en observacions preses des de l'espai, però les dades sobre el
terreny recollits per Curiosity han permès als investigadors provar directament
la hipòtesi que els grans cràters d'impacte van ser capaços d'acumular i
emmagatzemar aigua durant períodes de temps considerables.
Les noves dades proporcionen una visió sense precedents en els
patrons de l'aigua, el clima i l'habitabilitat del planeta vermell
Dins del cràter Gale, el rover va descobrir les anomenades
'clinoformes' (un conjunt de capes de geometria singular freqüents a la part
submergida dels deltes) que no es podien veure des dels orbitadores. L'equip
coordinat per Grotzinger va analitzar els sediments al llarg d'aquestes
clinoformas, notant que la superfície de la conca havia anat augmentant amb el
temps.
Sumant aquestes observacions als càlculs de l'erosió de la vora
del cràter, els científics van deduir que en el passat es va produir
'agradació', acumulació de sediments. L'erosió de la paret i vora nord del
cràter Gale va generar grava i sorra que va ser transportada cap al sud per
corrents superficials.
BIBLIOGRAFIA:
- J. P. Grotzinger et al. “Deposition, exhumation, and paleoclimate of an ancient lake deposit, Gale
crater, Mars”.Science, 9
de octubre de 2015.
- NASA.
